La Ventafocs

CONTE ANTIC

Hi havia una vegada una jove molt bella que no tenia pares, sinó
madrastra, una viuda impertinent amb dues filles cada qual més lletja.
Era ella la que feia els treballs més durs de la casa, i com els seus
vestits estaven sempre tant tacats de cendra, tots l'anomenaven la
Ventafocs.
Un dia el Rei d'aquell país va anunciar que anava a fer una gran festa
a la que invitava a totes les joves solteres del reialme.
-Tu ventafocs, no hi aniràs - va dir la madrastra - Et quedaràs en
casa fregant el terra i preparant el sopar per a quan tornem.
Va arribar el dia del ball i Ventafocs, trista, va veure partir a les
seves germanes cap al Palau Reial. Quan es va trobar sola a la cuina
no va poder reprimir els seus plors.
- Per que seré tant desgraciada? - va exclamar- De sobte, va aparèixer
la seva Fada Fadrina.
- No et preocupis - va exclamar la Fada- Tu també podràs anar al ball,
però amb una condició, que quan el rellotge de Palau toqui les dotze
campanades, hauràs de tornar sens falta.
I tocant-la amb la seva vareta màgica, va transformar el vestit ple de
cendra en un meravellós vestit de festa. Un altre toc i va convertir
una carbassa en la carrossa més magnifica de tot el reialme, i amb un
últim toc, 3 ratolins van quedar convertits en els dos cavalls més
bonics del regne i el xofer.
L'arribada de Ventafocs al Palau va causar admiració. A l'entrar a la
sala de ball, el Rei va quedar tant pres de la seva bellesa que ballà
amb ella tota la nit. Les seves germanastres no la van reconèixer i es
preguntaven qui seria aquella jove.
Enmig de tanta felicitat, Ventafocs va sentir al rellotge de palau
tocar les dotze.
- Oh Déu meu! Haig d'anar-me'n! - va exclamar -
- Com una exhalació va travessar els saló i va baixar l'escalinata
perdent en la seva fugida una sabata, que el Rei recollí enamorat.
Per trobar la bella jove, el Rei va idear un pla. Es casaria amb
aquella que pogués calçar-se la sabata. Va enviar els seus heralds a
recórrer tot el Regne. Les donzelles de la provaven en va, doncs no
n'hi havia una a qui li anés bé la sabata.
Al final van arribar a casa de la Ventafocs, i clar està que les seves
germanes no varen poder posar-se la sabata, però quan se'l va posar la
Ventafocs, van veure amb gran sorpresa que li anava perfecte.
I així fou com el Príncep es casà amb la jove i visqueren molt feliços.

CONTE ACTUALITZAT


Hi havia una vegada una jove molt bella que no tenia pares, sinó
madrastra, una viuda impertinent amb dues filles cada qual més lletja.
Era ella la que feia els treballs més durs de la casa, i com els seus
vestits estaven sempre tant tacats de cendra, tots l'anomenaven la
Ventafocs.. La jove sempre deia que sí a tot perquè no havia après a
dir no, és per això que la seva madrastra i les germanes li prenien el
pél.
Un dia el Rei d'aquell país va anunciar que anava a fer una gran festa
a la que invitava a totes les joves solteres del reialme.
-Tu Ventafocs, no hi aniràs - va dir la madrastra - Et quedaràs en
casa fregant el terra i preparant el sopar per a quan tornem. La jove,
encara que volia anar al ball, no era prou valenta per dir què volia i
deixar clar, súna vegada per totes qui volia ser ella en aquella casa.
Va arribar el dia del ball i Ventafocs, trista, va veure partir a les
seves germanes cap al Palau Reial. Quan es va trobar sola a la cuina
no va poder reprimir els seus plors.
- Per que seré tant desgraciada? - va exclamar- De sobte, va aparèixer
la seva Fada Madrina.
- Ets desgraciada, perquè no dius el que vols ni el que penses, com
goses dir que ets desgraciada si no ets prou valenta per canviar les
coses en aquesta casa i per dir no, a la teva madrastra i a les teves
germanes?
Però noieta, de totes maneres, avui, no et preocupis - va exclamar la
Fada- Tu també podràs anar al ball, però amb una condició, que quan el
rellotge de Palau toqui les dotze campanades, hauràs de tornar sens
falta.
I tocant-la amb la seva vareta màgica, va transformar el vestit ple de
cendra en un meravellós vestit de festa. Un altre toc i va convertir
una carbassa en la carrossa més magnifica de tot el reialme, i amb un
últim toc, 3 ratolins van quedar convertits en els dos cavalls més
bonics del regne i el xofer.
L'arribada de Ventafocs al Palau va causar admiració. A l'entrar a la
sala de ball, el Rei va quedar tant pres de la seva bellesa que ballà
amb ella tota la nit. Les seves germanastres no la van reconèixer i es
preguntaven qui seria aquella jove.
Enmig de tanta felicitat, Ventafocs va sentir al rellotge de palau
tocar les dotze.
- Oh Déu meu! Haig d'anar-me'n! - va exclamar -
- Com una exhalació va travessar els saló i va baixar l'escalinata
perdent en la seva fugida una sabata, que el Rei recollí enamorat.
Per trobar la bella jove, el Rei va idear un pla. Es casaria amb
aquella que pogués calçar-se la sabata. Va enviar els seus heralds a
recórrer tot el Regne. Les donzelles de la provaven en va, doncs no
n'hi havia una a qui li anés bé la sabata.
Al final van arribar a casa de la Ventafocs, i clar està que les seves
germanes no varen poder posar-se la sabata, però quan se'l va posar la
Ventafocs, van veure amb gran sorpresa que li anava perfecte.

Va ser doncs, quan la Ventafocs va dir a la mare i les germanes que la
noia del ball era ella, que portava molts anys farta de ser la seva
minyona i que l´havien tractada molt malament.

El Rei, tal i com havia dit li proposà matrimoni, però la Ventafocs,
ja havia passat prous anys a les ordres de la Madrastra i de les
germanes com per ara anar a sentir les ordres d´un Rei que feia la
pinta de ser un capritxós i un malcriat que s´enamorava de la primera
que passava pel ball.

Així que decidí proposar al Rei un pacte, quan acabés la Universitat,
si encara s´agradaven,  sortirien junts, viurien junts i després ja
veurem què passa.
D´aquesta manera, la Ventafocs va estudiar Medicina i va treballar
molt, però per a ella mateixa. Acabada la Universitat, el Rei
capritxós ja se n´havia cansat d´esperar i va enarmorar-se d´una altra
i d´una altra.

La Ventafocs va estar sempre molt contenta del pacte que li havia
oferti i va ser així com va sortir de la misèria