sábado, 25 de septiembre de 2010

El conte de la Lletera

CONTE ANTIC

Joaneta, amb el seu càntir de llet, ben posat al cap sobre el
coixinet, pensava arribar sense obstacle a la ciutat.
Caminava a pas llarg, lleugera i curta de faldeta, perquè només
s'havia posat, per a estar més àgil, el faldellinet i les sandàlies.
Així equipada, remenava en la seva imaginació el que en trauria de la
llet i la manera d'emprar-ho.
Compraria un centenar d'ous, i en faria tres pollades; amb tot
d'atencions, tot aniria bé. “És senzill, es deia, criar els pollets al
voltant de la casa; per molt llesta que sigui la guineu, em deixarà
prou per a comprar un porc. L'engreixaré, és qüestió d'una mica de
segó. En comprar-lo ja serà prou gran; En revendre'l, em valdrà molt
bons diners. I qui m'impedirà, valent-me tant, ficar a l'estable una
bona vaca amb el seu vedell, i veure'l saltironar al mig del ramat?”
En dir això, Joaneta saltà també, plena de goig.
Cau el càntir i es vessa la llet. Adéu vaca i vedell! Adéu porc! Adéu
pollets! La dama de tants béns, mirant amb ulls afligits la seva
fortuna per terra.


CONTE ACTUALITZAT


- Joaneta, tenia una granja de vaques. Des que era joveneta havia
treballat molt per comprar cada una de les 4 vaques que tenia. Primer
va llaurar el camp, del jornal que cobrava, n´estalviava més de la
meitat per poder comprar algun dia una vaca. Era la seva il.usió. Va
deixar d´anar al ball i de pensar en trobar nòvio al ball per tenir la
seva pròpia granja. Petitona però seva.

El gran dia va arribar. Va poder estalviar els cèntims necessaris per
a poder comprar una petita vaca, a qui encara havia d´alimentar i fer
pasturar molt per a que donés prou llet a vendre-la a la ciutat.

Després de feina i esforços, el dia va arribar altre cop, la vaca
donava llet, i molt bona. Estava cuidada amb cura i es notava. Va
vendre la llet a la ciutat, i els clients n´estaven molt contents de
la qualitat i del bon tracte que rebien de la Joaneta.

Poc a poc, la Joaneta va anar comprant més vaques, fins a quatre. Un
bon dia, de camí a la ciutat Joaneta, amb el seu càntir de llet, ben
posat al cap sobre el coixinet, pensava arribar sense obstacle a la
ciutat.
Caminava a pas llarg, lleugera i curta de faldeta, perquè només
s'havia posat, per a estar més àgil, el faldellinet i les sandàlies.
Així equipada, remenava en la seva imaginació el que en trauria de la
llet i la manera d'emprar-ho.
Compraria un centenar d'ous, i en faria tres pollades; amb tot
d'atencions, tot aniria bé. “És senzill, es deia, criar els pollets al
voltant de la casa; per molt llesta que sigui la guineu, em deixarà
prou per a comprar un porc. L'engreixaré, és qüestió d'una mica de
segó. En comprar-lo ja serà prou gran; En revendre'l, em valdrà molt
bons diners. I qui m'impedirà, valent-me tant, ficar a l'estable una
bona vaca amb el seu vedell, i veure'l saltironar al mig del ramat?”
En dir això, Joaneta saltà també, plena de goig.
Cau el càntir i es vessa la llet. Adéu vaca i vedell! Adéu porc! Adéu
pollets! La dama de tants béns, mirant amb ulls afligits la seva
fortuna per terra.

Va plorar, sentia una profunda pena de sí mateixa. Tot d’una, s’aixugà les llàgrimes i enèrgicament es posà d’empeus per a reprendre el camí cap a la granja. La Joaneta era forta, molt forta, sabia què era treballar i va decidir tornar a la granja, tocar de peus a terra i munyir una altra cop les vaques. Els seus clients l´esperaven a mercat i no podia faltar. Aquest pensament li va fer veure que havia perdut la llet, però només aquella que contenia el cántir.
La il.lusió per fer créixer la granja que amb tanta devoció havia aixecat no li treuria ningú i menys un sol càntir perdut. Hauria d’esperar, hauria de perseverar. Només amb la feina del dia a dia, però amb la il.lusió com a guia, se’n sortiria.


La feina ben feta sempre triomfa i hem de parar molta cura i posar-hi
els cincs sentits per fer-la bé, treballant amb senzillesa i humiltat
tot lo desitjat arribarà.

Visca la Joaneta



Apol.lo i Artemisa

No hay comentarios:

Publicar un comentario